Caps de biga

Vols fer l’itinerari resseguint la vintena de punts on podem trobar caps de biga en cases històriques de Solsona?

Descarrega’t el tríptic aquí Caps de Biga de Solsona.

Els sentinelles de fusta de Solsona

Els caps de biga consisteixen en grosses cares que decoren l’extrem final dels cavalls de les cobertes de moltes cases solsonines i en alguns casos les biguetes voladisses de balcons o tribunes.

La façana de les cases ha estat un reflex de la idiosincràsia dels seus estadants. L’aparició del balcó en substitució de la finestra va demostrar la voluntat d’ocupar l’espai urbà, i reflecteix la posició social en una població fortament estamental.

En aquest corrent també s’hi podria incorporar l’aparició dels caps de biga esculpits com un element d’ostentació de les famílies  cap a la resta de la ciutat. Els més antics que es conserven els trobem als porxos de Ca l’Aguilar, a la Plaça Major de Solsona. D’època ja més tardana són els caps barrocs de la casa del Taller dels Morató (actual seu de la Biblioteca Carles Morató). Aquesta nissaga va embellir amb les seves estructures i imatges bona part de les esglésies d’aquesta comarca.

Arran de la destrucció d’una part de la porxada de la Plaça Major, els solsonins van començar a preocupar-se per la preservació del patrimoni de la ciutat. Tot i les pressions de la societat civil encapçalades pels Amics de l’Art Vell de Barcelona (setembre de 1934) i les cartes enviades al president de la Generalitat (abril de 1935), tan sols van servir per declarar la porxada com a conjunt monumental i la inclusió al registre del patrimoni artístic i científic (juliol de 1935), però no va servir per evitar-ne l’enderroc.

La presa de consciència va propiciar l’embelliment de façanes, adaptant els caps de biga com a solució constructiva visual en les cases que es reformaven, fins que va esdevenir una condició a l’obtenció del permís d’obra, la segona meitat del segle XX. La casa familiar d’August Font -l’actual edifici de la Caixa- a la Plaça de Sant Pere, va ser restaurada l’any 1961 per l’arquitecte Adolf Florensa (1889-1968), que va projectar la incorporació dels caps de biga, inexistents fins aquells moments.

Per altra banda, la major part dels caps de biga són obra de l’escultor Manel Casserras i Boix (1929-1996) a qui devem l’embelliment de moltes de les façanes i edificis de la nostra ciutat. Malgrat que els caps de biga han estat un element distintiu de l’arquitectura solsonina, també se’n troben puntualment en altres llocs. A més a més d’algunes cases de pagès del Solsonès; cal destacar els de l’ermita de la Mare de Déu de les Omedes (Vilanova de l’Aguda, La Noguera) També destaca el conjunt de la casa Ribó a la Plaça Major de Peramola (Alt Urgell); datat l’any 1633. Cap dels exemplars catalans esculpits presenten restes de policromia, malgrat que existeixen cap de biga, sense treballar, policromats amb figures antropomòrfiques. Com el cas de l’enteixinat de la sala del tresor de la Catedral de Tarragona, encàrrec de l’arquebisbe Pere de Clasquerí (1358-1380), l’església de Sant Miquel de Montblanc o ja exemples més llunyans com a l’església de Sant Roman, a Puebla de Castro (Osca), datats a l’entorn de 1400

Els caps de biga han estat un element inequívoc de l’arquitectura popular solsonina, d’orígens incerts. Avui us convidem a fer una mirada més pròxima a uns elements que molts cops passen desapercebuts, i que la tradició popular els ha convertit en Sentinelles de fusta

        Text de Carles Freixes i Codina, màster en Teoria i Història de l’Arquitectura per la UPC.

 

Ja has fet l’itinerari i vols saber les respostes?

  • Que portin barba és el que més abunda, almenys 13 ben visibles, però mirant-los de ben aprop segur que n’hi afegiríem alguns més, concretament els situats en els punts: 1, 5, 6, 7, 8, 9 (2), 11, 12, 14, 15 (2) i 18
  • El pírcing ja es portava fa anys, com a mínim en trobem al punt 5
  • La representació femenina és poc habitual (3 dels total de 66 caps). Trobem dones al punt 8, que ens recorda a la geganta boja, als punts 14 i 17
  • Amb la cara d’animal en trobem ben pocs, tot i que la majoria són de cares tant grotesques que ens poden recordar animalots. Sota els porxos de la plaça Major (punt 4) n’hi ha un que ens pot recordar un drac, i més clarament trobem dos bous al punt 19.
  • Policromats o pintats de colors únicament en podem trobar al punt 15, que són els més recents.
  • Al punt 12 (a la plaça de Sant Joan) un d’ells ens treu la llengua. Una bona colla també podem veure que tenen ullals.
  • Només un d’ells porta ulleres, el trobem al punt 17.
  • I el que t’ha fet més por? Ara et toca a tu explicar-nos-ho, pots escriure’ns a solsonaturisme@ajsolsona.cat o bé penjar-ho a les xarxes socials i ens etiquetes @solsonaturisme. Ens encantarà saber què t’ha semblat, així podem fer-ho més atractiu.