Ariadna i el Minotaure es tracta d’una peça de creació pròpia que explica com a partir d’una experiència traumàtica, en aquest cas, una violació, es desencadenen una sèrie de processos psicològics, físics i socials que molt sovint ens són aliens com a individus i com societat. No es tenen en compte, ni es reflexionen quan passa un cas així. Les pressions socials i morals, la por a la nit, als homes, al sexe, la pèdua d’autoestima o els sentiments de culpabilitat són alguns dels temes que aborda aquesta peça per trencar amb el silenci que al llarg de la història se’ns ha imposat a les dones per tapar tot el que comporta un tema tan tabú i a la vegada tan quotidià com és una violació.

Tot i que l’obra gira entorn al tema de les violacions, i surt explicitada en la peça, no pretén centrar-se en el fet en sí, sinó en tot el que això comporta. L’obra comença amb una exploració mèdica posterior a la violació i a partir d’aquest moment es va construint la trama.

Ariadna i el Minotaure ens convida a veure com canvia la vida d’una dona que ha estat assetjada sexualment, sobretot a nivell psicològic, encara que també es parlen de les seqüeles físiques que el cos recorda.