Notícies »
El Corpus de Solsona, una experiència gegant!
Programa complet a: www.solsonalafesta.net
L’origen de la celebració del Corpus
S’institueix el 1262 pel Papa Urbà IV i s’estén sobretot a partir de 1316 arran d’una butlla de Joan XXII.
És una festa destinada a la veneració de l’eucaristia (Corpus Christi = el cos de Crist), que se celebrava el dijous següent a l’octava de Pentecosta.
Tot i que és una celebració religiosa, va tenir des del principi un caràcter festiu i popular.
Quina relació hi ha entre la festa del Corpus i el folklore?
> Els gegants i els improperis de la Festa Major de Solsona (del 7 al 10 de setembre)
neixen inicialment en relació a la festa del Corpus: es representaven escenes
bíbliques que van donar lloc a l’aparició de la majoria de figures folklòriques existents
actualment.
> És l’origen de les tradicions de catifes de flors i enramades que encara perviuen en
algunes poblacions catalanes. A Solsona la catifa de flors i serradures de colors es
realitza a la plaça de Palau i la confeccionen infants i joves del moviment escolta local.
El Corpus de Solsona…
> A Solsona se celebra el Corpus des del 1331, i és una de les ciutats pioneres on
està documentada aquesta festa, juntament amb Girona, Barcelona, Manresa, Vic i
Tortosa.
> El Corpus marca el tret de sortida simbòlic al calendari festiu estival solsoní. Ve a
ser una petita Festa Major, ja que s’hi celebren alguns dels mateixos actes més
tradicionals de la festa, els protagonitzats per la imatgeria gegantera. El Corpus de
Solsona destaca per la roda de foc, que es duu a terme la nit de la vigília; la cercavila
amb els trabucaires; la processó presidida pel bisbe de Solsona; la catifa de flors i
serradures de colors a la plaça de Palau; i l’exhibició dels ballets tradicionals de la
imatgeria gegantera, acompanyats per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, i la
tronada. El conjunt de la celebració es desenvolupa al rovell de l’ou del nucli antic de
la ciutat, d’origen medieval.
> Des de 1431 es té constància de la realització dels ballets a la plaça de la Catedral
durant la festa del Corpus. Actualment, les danses tradicionals s’executen a la plaça
Major al migdia del diumenge. Esdevenen la cita que més expectativa genera.
> Les figures i els balls nascuts per la festa del Corpus es van anar introduint a la
Festa Major de Solsona, declarada Festa patrimonial d’interès nacional, i avui són les
dues úniques ocasions en què es poden veure els gegants i improperis de Solsona.
> La Generalitat de Catalunya el 2008 també va declarar d’interès nacional diferents
actes o expressions que es poden veure per Corpus. Són elements festius
patrimonials d’interès nacional els gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac –
datada del 1692, és la peça més antiga que encara balla–, els cavallets, els
trabucaires, la tronada i el ball de bastons. Entre els elements festius tradicionals
d’interès nacional són l’àliga i els óssos, amb les seves particularitats i músiques.
Una festa amb olor de pólvora
La pólvora és un dels ingredients principals de la festa solsonina. És essencial per als
trabucaires, la roda de foc i la tronada.
> Els trabucaires de Solsona, element festiu patrimonial d’interès nacional, són la
colla més antiga del país, constituïda fa 51 anys. De fet, són un referent nacional tant
per les armes, com per la indumentària, el protocol i les maneres de fer. El 2010 el Ple
de l’Ajuntament va aprovar un protocol de funcionament del grup, amb què la ciutat
era pionera en la redacció d’una eina escrita d’aquest tipus. La funció dels trabucaires
és galejar els moments més importants del transcurs de la festa. La Coordinadora de
Trabucaires de Catalunya els considera el grup mare de totes les entitats que s’han
anat formant arreu del país.
> La roda de foc, un dels actes més dinàmics, consisteix en els tombs que executen
les tres bèsties de foc (el drac, la mulassa i el bou) la vigília del diumenge de Corpus
al vespre, i abans de l’arribada de la comitiva a la plaça Major i dels ballets. La
mulassa i el bou efectuen diferents voltes al sentit contrari de les agulles del rellotge,
mentre el drac giravolta sobre si mateix al centre de la plaça.
> La tronada és una traca executada pels trabucaires entre el carrer de Sant Miquel i
la plaça Major que té lloc en acabar els ballets. És una de les poques que es
conserven a Catalunya juntament amb la de Sant Pere de Reus. El 2009, després
d’un procés de recerca, la tronada es va ampliar amb la recuperació dels mascles, un
element pirotècnic referenciat documentalment