Solsona » El Barroc a Solsona

1277287378DSCF0439_1

Un dels trets identitaris més clars de la ciutat que han perviscut al llarg dels segles és el seu llegat barroc, testimoni d’una de les èpoques més esplendoroses de la seva història.

El barroc es respira en l’arquitectura, com el Palau Episcopal, obra de Francesc Pons, o el portal del Pont. Es pot veure i estudiar de prop en algunes de les peces del Museu Diocesà i Comarcal.

Francesc Ribalta

Pintor nascut a Solsona – a la casa situada a l’actual núm. 18 del carrer Castell – el 2 de juny de 1565. Al cap de pocs anys la família de Ribalta va abandonar Solsona per anar a Barcelona. Més tard es va establir a la Cort de Madrid i després el retrobem a València, on va desenvolupar molta part de la seva obra. Va morir el 13 de gener de 1628. Ribalta és una peça clau per a entendre i valorar la pintura espanyola del s. XVII. Va ser precursor de les tendències estètiques que més tard triomfarien amb la generació de pintors com Ribera, Velázquez, Zurbarán…

Diverses obres barroques a Solsona

La decoració escultòrica barroca de l’altar major de la catedral, obra de l’escultor Miquel Vidal, va ser cremada l’any 1810 per les tropes napoleòniques que van envair Solsona. Al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona se’n conserven sis escenes que il·lustren moments de la Passió de Crist.

La família d’escultors Morató arribaran a tenir una gran importància en la societat solsonina. Carles Morató i Brugaroles és considerat l’escultor més important de la família Morató. Va residir gairebé sempre a Solsona, on va obrir un taller d’escultura que tingué continuïtat en el seu fill Carles Morató i Viladot. Es va establir a la casa edificada el s. XVIII que s’està remodelant al carrer Castell, per acollir-hi la nova biblioteca. És probablement autor del retaule de la Mercè, de la catedral, encarregat pel bisbe Mezquía, i estrenat l’any 1754, que encara es conserva, mutilat i sense les escultures i imatges exemptes, cremades durant la guerra civil del 1936. Es va salvar una imatge d’aquest retaule atribuïda a Carles Morató corresponent a la figura d’un àngel conservada actualment al Museu Diocesà i Comarcal. També serà el bisbe Mezquía qui farà construir, l’any 1768, la portalada barroca de la catedral. L’any 1780, per iniciativa del bisbe Lasala, es va construir el cancell a la porta lateral, enderrocant la gran portada romànica. El cancell, d’arquitectura neoclàssica, però d’esperit barroc, mostra la composició escultòrica de sant Agustí en èxtasi. El retaule major del santuari del Miracle és el treball més conegut i espectacular de Carles Morató.

El barroc incorpora un nou concepte d’urbanisme, obre a l’exterior el sistema tancat i aïllat de la ciutat medieval. A meitat del s. XVIII s’inicia la utilització de l’espai que ocupaven les muralles per construir-hi cases que s’obrin per sobre de les muralles. També s’obre un passeig de circumval·lació i el passeig del Camp.

Solsona va transformant les seves cases, carrers i places. Fa gran obertures a les façanes de les cases, amb balcons senyorials de forja i amb façanes estucades o pintades de vius colors, com el policromat dels grans retaules de l’època.
L’activitat comercial de Solsona es manifesta amb l’abundància d’oficis. Se’n compten més de 100 de diferents a l’època. Destacaven els paraires, que es dedicaven a preparar la llana, i els ganiveters, una de les indústries més importants a la ciutat. Avui podem veure una bona mostra de ganivets i eines de tall a l’Oficina comarcal de Turisme.