Biblioteca

Cal Morató acull des de l’any 2014 la nova biblioteca, després de la rehabilitació total de l’edifici i estructures adjacents. L’entrada principal a l’equipament es fa per a l’antiga plaça medieval, recuperada després de les obres, i que s’obre entre els carrers de Mirabalda i del Fesolet, donant més amplitud i solemnitat a l’entrada de l’edifici. S’han recuperat els arcs gòtics apareguts en el decurs de les obres, i es trobaven enterrats en un pati de terra.

El Quarto dels Gegants

En el número 37 del carrer de Sant Llorenç s’hi troba l’espai que, almenys des del 1710, ha aixoplugat la major part de la manifestació gegantera del Corpus i la Festa Major, amb orígens en el Corpus medieval i avui declarada patrimoni d’interès nacional. El Quarto conserva tota la comparseria i explica l’evolució de la festa.

Ideal per a famílies! Vols saber on viuen els gegants de la Festa Major de Solsona?

RESERVA i COMPRA d’ENTRADES per a la visita guiada al recinte:

Les entrades es poden adquirir en línia  entrades.turismesolsones.com fins a l’exhauriment de places o l’hora d’inici de la visita. Per a consultes: telèfon 663668184.

Per a més informació i reserves per a grups reserves@solsonaexperience.com

 

Restes museïtzades del fossat i la muralla medievals

L’any 2012 van museïtzar-se unes restes medievals aparegudes en el pati privat del Palau Episcopal. Aquí es mostra com era el fossat que, ple d’aigua, durant el segle XIV defensava el recinte emmurallat. Es tracta d’un vall de quatre metres de profunditat excavat a la roca natural, que tenia la funció de protegir la població de possibles atacs enemics. S’hi pot veure també vestigis d’un clar exemple de les fortifiacions que va fer aixecar Ramon Folc X, vescompte de Cardona.

Modernisme

Solsona manté diversos edificis d’època modernista adients a una arquitectura civil popular. L’Hotel Sant Roc, construït l’any 1929, és un dels més rellevants d’aquest estil arquitectònic. Les obres de construcció les va dirigir l’arquitecte barceloní Bernardí Martorell, autor també del cementiri de Sant Esteve d’Olius.