Torre de Riner

Descarrega’t el tríptic de la ruta: Solsona_Torre Riner o segueix-la a Wikiloc.

“descobrint la calma de la vall del riu Negre”

El riu Negre és l’eix fluvial que vertebra el paisatge del municipi de Solsona: recull les aigües dels barrancs boscosos del nord de Solsona, travessa la ciutat per sota el pont principal que dona accés al nucli històric i continua aigües avall fins a l’aiguabarreig amb el Cardener. A mitja vall trobem Riner, un petit nucli d’origen medieval amb una torre quadrangular que aguanta dempeus al costat del riu des del segle X, vigilant en silenci aquest misteriós i desconegut tram del riu. La ruta ens porta de Solsona fins al nucli de Riner, per un sender que ressegueix en tot moment el traçat del riu Negre.

Per on anirem?

Per començar l’itinerari ens hem de dirigir al punt d’inici de la ribera: a l’aiguabarreig del riu Negre i el barranc de Pallarès. De fet, tota aquesta ruta transcorre quasi en tot moment ben a prop del riu Negre, fins que al final apareix la torre de Riner al fons, punt culminant d’aquesta caminada lineal. Ens endinsem pel tram urbà de ribera, on les cases van donant lloc a horts i després a camps de cereal. El bosc de ribera format per alts pollancres, àlbers i freixes ens acompanya pel marge dret fins a l’estació depuradora. Passada la instal·lació, trobem una cruïlla (1) on un mapa de la ruta ens indica que hem de seguir pel camí dret, al costat del riu en direcció sud-est.

Els camps i les bosquines amb alzines voregen els voltants de cal Sastre, fins que ens tornem a apropar al riu. Aquesta casa és el darrer nucli habitat que ens trobem en tot el recorregut: a partir d’aquest moment, la calma regna en tot l’itinerari, que cada vegada esdevé més solitari i natural. Travessem el riu negre per un pas de pedres (2) que hi ha sobre el curs d’aigua: ara el bosc de ribera ens queda a l’esquerra. A la dreta trobem un bosc de regeneració de roures i alzines. L’espai es va cremar durant el gran incendi del 1998 i ara esdevé un mosaic de brolles mediterrànies i boscos de regeneració.

En aquest  tram del recorregut l’itinerari és planer i ressegueix en ziga-zaga el riu de ben a prop. És un bon punt on gaudir del contrast d’hàbitats vegetals així com d’un notable registre de fauna, amb espècies típiques d’espais oberts com el tallarol de garriga (Sylviacantillans) i espècies pròpies de boscos amb arbres més madurs, com el pica-soques blau (Sittaeuropaea). Si s’està atent, el ferm de la pista està ple de rastres de mamífers com el cabirol (Capreoluscapreolus) o el teixó (Melesmeles), que evidencien que estem entrant en un tram de Solsonès salvatge i despoblat.

Sempre seguint el riu, el traçat en alguns punts s’enlaira una mica i permet tenir una visió més panoràmica per després tornar al fons de la vall. En un moment donat, quan el bosc de ribera és especialment madur i frondós, la pista de terra es creua amb una pista asfaltada (3): agafem aquesta darrera pel marge esquerre i no l’abandonem fins que  sobtadament les siluetes de l’església i la torre de Riner ens evidencien que ja estem arribant. El nucli de Riner (la rectoria, l’església, el cementiri i la torre) dona nom al municipi. És un mirador excel·lent de la vall del riu i un interessant conjunt monumental d’origen medieval. La torre de Riner, rectangular i de parets rectes de 2 metres de gruix i 18 metres d’alçària, és el vestigi del castell de Riner i data de finals del segle X. Aquest paratge despoblat i tranquil és excel·lent per fer un mos i recuperar forces per desfer el camí de retorn fins a Solsona.

Pont de l’Afrau

Descarrega’t el tríptic: Solsona_Pont Afrau o segueix-la a Wikiloc.

“de la ciutat al bosc: buscant l’origen de l’aigua”

Ruta autoguiada, descarrega’t l’app:

banner-rutes

 

 

Amb aquest itinerari descobrirem el paisatge agroforestal de la rodalia de Solsona per un corriol que s’endinsa cap a boscos de pinedes, pollancres i freixes entre altres espècies. El sender ressegueix el pas del riu Negre enmig d’un ambient ombrívol de ribera, hàbitat propici per a ocells, petits mamífers i amfibis. La puresa del territori permet la vida d’animals com la salamandra. A mitja ruta arribem al punt culminant de la caminada: el pont de l’Afrau, un aqüeducte monumental de més de 27 metres d’alçària per 60 de llargària de mitjan segle XVIII. Aquesta gran obra d’infraestructura hidràulica canalitzava i portava l’aigua de Lladurs fins a Solsona.

Per on anirem?

La ruta s’inicia al punt de sortida (aiguabarreig del riu Negre i el barranc de Pallarès). De fet, s’ha de seguir el curs d’aigua del riu Negre fins a l’aqüeducte monumental que dona nom a la ruta. L’itinerari comença en direcció a la urbanització de la Cabana del Geli, punt on sobtadament acaba la ciutat i ens endinsem en una riera, especialment arbrada i salvatge: un itinerari que ens duu de la ciutat al cor del bosc. Immediatament trobem la font del Corb, amb la qual podem proveir-nos d’aigua per al recorregut que ens espera. Tot aquest tram transcorre per un bosc de ribera ben estructurat i conservat, amb arbres d’imponents espècies com el roure, la pinassa o el cirerer.

S’arriba a una cruïlla on s’uneixen dos petits rierols (1): seguint les indicacions agafem el de l’esquerra, el de la rasa de Cirera. En aquest punt, passats uns camps, és quan els vessants d’ambdues bandes del torrent cada vegada es van fent més alts. La ruta continua seguint el riu i travessant-lo en més d’una ocasió. Els arbres cada vegada són més alts, la visió cada cop més reduïda i el sotabosc més frondós, fins que de cop s’admira el majestuós aqüeducte del Pont de la Frau. La infraestructura monumental, de 27 metres d’alçària, data del segle XVIII i conduïa l’aigua de Lladurs fins a  la ciutat de Solsona. És realment singular la fusió entre els arbres i la construcció humana, l’harmonia que assoleixen en aquest paratge. La ruta està pensada per visitar els fonaments de l’aqüeducte, però existeix una variant que permet visitar el pont per la part superior, tot i que no és recomanable travessar-lo degut al perill que comporta.

Sota el pont mateix, es travessa el torrent i s’inicia una ascensió curta però inclinada pel vessant obac. És en aquest punt on la ruta continua per dins del bosc, on les estaques de fusta ens senyalitzen el corriol correcte, fins que s’arriba a la granja de cal Billot. A partir d’aquest punt, s’abandona els corriols i s’agafa una pista transitable amb cotxe (2), amb la qual s’arriba a la ciutat de Solsona bo i travessant zones agrícoles on és fàcil observar diversitat d’ocells fins a la urbanització de la Creu Blanca i la ribera, lloc on es dona per finalitzat el trajecte.

Basses de Brics i l’Alsina

Les basses de Brics, l’Alzina i el Miracle

Descarrega’t el tríptic de la ruta: Solsona_Basses de Brics i l’Alzina o segueix-la a Wikiloc.

“A la descoberta del paisatge de masies”

El Solsonès és conegut popularment per “la comarca de les mil masies” degut a la seva imatge rural, que manté el paisatge contrastat de grans extensions de camps i petits turons. Un mosaic de planures i masos entre bosquines és el que ens trobem al sud del municipi de Solsona, on el pas del GR-7 ens marca en tot moment el recorregut d’aquesta ruta. Durant el primer tram fins a Brics, podrem resseguir la seva bassa i la que hi ha a l’Alzina, hàbitat d’una notable diversitat de fauna on destaca la presència d’ocells lligats a l’aigua. La ruta és ampliable amb un segon tram d’una hora de durada, pel GR-7 fins a arribar al santuari del Miracle, un destacat centre històric religiós declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’itinerari és una caminada assequible que ens porta a descobrir el Solsonès sud.

Per on anirem?

Comencem la ruta al punt d’inici senyalitzat a la rotonda de Sant Jordi i emprenem un camí que travessa unes cases i unes granges fins a arribar al torrent Ribalta. Un cop allà agafem el corriol en direcció oest fins a creuar a través d’un túnel la carretera (1), on ja de seguida ens trobem les marques vermelles i blanques del GR-7 en direcció sud, sender que ja no abandonarem en tot el recorregut.

Passa rere passa ens anirem allunyant de Solsona traçant un recorregut força planer, no gens lluny de la C-451, que alterna tranquil·les rouredes i camps de conreu entre masos i granges. El paisatge que ens trobarem, a diferència del nord de Solsona, és suau i ondulat. Les marques vermelles i blanques ens portaran força aviat a creuar la carretera per resseguir el voral en direcció sud uns pocs metres i creuar el mas i el torrent d’Aigüesvives, lloc amb un encant especial, on la roca erosionada i la vegetació de ribera accentuen la singularitat d’aquest punt en relació amb la totalitat de la ruta.

Seguirem el sender per un bosc de pinassa força desforestat degut als incendis de l’any 1998 fins a arribar a un altiplà amb bones vistes de Solsona, rodalia i Prepirineu. Més endavant, el sender s’ajunta amb la carretera fins que la pista trenca poc abans d’arribar al nucli de Brics. Allà podem contemplar la bassa de Brics i seguint pel GR en direcció sud-oest arribarem a la de l’Alzina. Aquestes dues basses són de notables dimensions. Estan condicionades per veure fauna aquàtica com el balquer (Acrocephalusarundinaceus) o el cabusset (Tachybaptusruficollis), amb punts d’observació habilitats i plafons informatius dels valors naturals de la zona.

Des de la bassa de l’Alzina, el GR-7 segueix fins al Miracle (2), a una hora de camí més (4 km), indret recomanable pel seu alt interès cultural i arquitectònic. Acull elements singulars destacats com són el retaule barroc de l’església (s. XVIII), el retaule gòtic-renaixentista de la capella del Santíssim (s. XVI), la Casa Gran (s. XVI) o l’orgue (s. XVI). A més a més disposa d’un centre benedictí, diversos llocs d’acollida com la Casa de l’Espiritualitat i serveis turístics com un nou Centre d’Interpretació del Barroc. És un conjunt monumental de gran rellevància on se celebren activitats litúrgiques i espirituals. La zona està enclavada en un punt que ofereix vistes panoràmiques interessants de bona part de la comarca.

Sant Esteve d’Olius

Sant Esteve d’Olius.

 

“excursió per un camí històric”

Descarrega’t la ruta aquí: Ruta Olius

Aquest itinerari ens porta de Solsona fins a Sant Esteve d’Olius a través del GR-7.5. Recorre l’altiplà d’Olius, una ruta històricament molt transitada ja que constituïa el principal accés a l’eix fonamental de comunicació del territori, el riu Cardener. Una excursió que antigament ja realitzaven els ganiveters solsonins per dur a esmolar els ganivets als molins del Cardener. La ruta, de poc més d’una hora de passejada pel sender de gran recorregut, ens porta fins a Sant Esteve d’Olius. El destí final és un important conjunt monumental on trobem l’església romànica, la singular cripta que conté en el seu interior, el cementiri d’estil modernista i les restes excavades d’un hàbitat i camp de sitges ibèric.

L’església de Sant Esteve d’Olius és un monument del romànic llombard consagrat l’any 1079. Disposa d’una cripta molt singular i de gran bellesa, amb sis columnes que s’obren en forma de palmera. Es tracta d’un dels conjunts romànics més destacats de Catalunya. A l’entorn de l’església es poden visitar les restes d’un complex arqueològic ibèric del segle III aC format per un poblat, les restes de la muralla i un extens camp ple de sitges (forats excavats per emmagatzemar el cereal). També es pot visitar l’original cementiri modernista, integrat a la natura, que va dissenyar el 1915 l’arquitecte Bernardí Martorell, influenciat per l’estil d’Antoni Gaudí. Tot el nucli d’Olius es troba a escassos metres del riu Cardener, paratge ecològicament interessant pel seu bon estat de conservació i per les espècies fluvials que acull.